Vint-i-set poemes en tres temps. Cinc Esgrafiats a la mateix paret. Llibre dels sis sentits.

 Dubto si és el meu 7e o 8e llibre de Miquel Martí i Pol,

Una persona Martín, el que va morir i no tenia descendéncia perque el seu fill sigués rei d'Aragó i Catalunya.

Parla de guerres, en aquest llibre, però en el sentit que s'utilitza el vidre perque faci contacte amb la sang.

És un llibre Comunista, parla de la Sang. I aixó és bó!

En el llibre parla d'en Pou, el amic del meu psicóleg Albert Parés, que tenia relació amb en Miquel, i tambè fan relació amb el desarme de Euskadi ta Askatasuna, pero feien un Ga de Dretes, no és com és Euskadi, Euskadi es un Ga d'Esquerres, encara que el primer possicionament sigui Cia, un Galicia Comunista. Tot el poema referent a fer-ho Galleg, sería bo fer-ho directament Euskaldun, però fa un poema tot o de dretes (100% comunista) bastant d'acord.

En aquest llibre, parla dels Republicans que han tingut que emigrar. Encara que ell és Socialista, com he parlat en els seus anteriors llibres, ell si que deu tenir familia Repúblicana i és decanta per els Republicans, encara que fa moltes referències a la Vegetació, al Anarquisme.

Cita, sobre els ulls nets i cristalins, tant en animals, com en la neteja amb aigua dels ulls, de les persones.

Fa donar trempera. 

Referent al anarquisme, fruits i vegetals, naturals per rentar-se el cos.

Tambè fa alusió a la remura, la remura, com és rema al mar, quan hi ha oleatge.

Parla de les seves relacions sexuals, degudes a la seva abançada edad, que tenia que possar-se en unes possicions que no eren degudes per a ell, és sentia incòmod.

Feia referència a que mastegava planta de coca, per sentir-se millor. 

Però, tambè parla de la gent que està grassa i li fa olor el aliento, la gent que s'ha ficat droga.

Molt bó que ho fes Compromis, que ho fes Caspe.

Avui he tingut una conversació amb una persona que comprava els cds de Falangisme de la Guerra, una persona Gallega, vei meu, que es molt amic del meu pare.

I li he preguntat, com veu el barri?

I m'ha respost, que hi ha massa gent nova, i ho veu mal,

Li he dit que hi ha molts Anarquistes,

M'ha respost, però aquests són els que llencen Bombes.

I li he dit, que hi ha Anarquistes bons.

Diu, pero els Anarquistes solucionen les coses amb bombes, i els altres ho fan mitjançant la paraula.

He somreit.

Però, li he dit, que hi ha Alternatius, massa.

He recordat a Aura, la meva profesora de la Universitat, de Infermeria a la Universitat de Barcelona, a l'Hospital de Bellvitge, és una bona mestre.

No estic bé, per fer politica en unes setmanes, estic fotut de els sobre entrenaments quan entrenava a millor nivell. Ja anirà estabilitzant-se. 

Totes les coses tenen que anar per el seu propi curs.

El tema de la situació política, si hi ha veritablement esquerra, tenim que confiar amb el actual president.

No cal donar la volta a res.

Si, tindria que ser un altre vegada un partit politic a la clandestinitat que fes treball de formiga per treure la Monarquia, i els Militars Franquistes (si es que encara queden persones adoctrinades de la epoca de Aznar o anterior).

Per mi, aquest és el llibre que més m'ha agradat de Miquel Martí i Pol.